Resp.·. Log.·. Mediterrània

Maçoneria Mixta Barcelona – Ritu Francès

La mar Mediterrània, un mar quasi bé interior que banya països d’Àfrica, Àsia i Europa,  ha estat  clau per a la història de la humanitat. Hi han nascut i dominat nombroses civilitzacions que han lluitat entre elles per la supremacia militar i econòmica: Egipte, les civilitzacions minoica i fenícia, els romans, els àrabs, els turcs, inclús la Corona d’Aragó, a l’edat mitjana, va conquerir diferents enclavaments del mediterrani. Controlar les rutes de navegació i el comerç de la regió mediterrània ha estat una pretensió constant de nacions i imperis, ja que dominar el mediterrani era sinònim de dominar el món.

La Mar Mediterrània ha estat fonamental en la història del pensament humà ja que és el bressol del naixement de la Raó a la Grècia Clàssica, la Thalassa grega és l’escenari del pas del mite al logos on es dona lloc a una nova visió del Cosmos on l’home es pregunta sobre les arrels del món i els fonaments de l’ànima. Gràcies a aquest procés, les lleis i costums deixaran de ser compreses en el llenguatge mític per requerir una justificació purament racional, és a dir, filosòfica i política.

El Mediterrani també és espai de les tres religions monoteistes abrahàmiques: el judaisme, el cristianisme i l’islam. Hi conviuen i alhora s’enfronten, en períodes de pau i de guerra. En els períodes de tolerància han florit les arts, les ciències i la convivència, però la religió ha estat també font de conflictes, de guerres santes i, motiu per a l’opressió i la injustícia.

Hi ha tres períodes emblemàtics de progrés i coneixement que tenen l’àrea mediterrània com a escenari: Al-Àndalus a la península ibèrica, el Renaixement a Itàlia i la Il·lustració a França. Són períodes exemplars de progrés, humanisme i floriment de la Raó, on les ciències, la filosofia i la política realitzen grans avenços que tindran ressò en tota la humanitat.

Malauradament, avui el mediterrani és el mar més contaminat del planeta, el que té una concentració major de contaminants, abocaments tòxics, detritus plàstics per quilòmetre quadrat i l’espècie marina més amenaçada del planeta:  el Vell marí.

El Mediterrani és un mar de conflictes: Israel-Palestina, la guerra de Síria, l’avenç de l’integrisme islàmic, la desestabilització de països com Líbia, refugiats, immigració… L’Europa rica ha aixecat un mur invisible comprant la complicitat d’estats frontera per a impedir que refugiats i immigrants arribin a Europa. Tristament, més de 14.000 persones hi han mort des de 2014.

El Mediterrani és també una cultura. La mediterraneïtat es pot detectar en petites coses, coses totalment simples com una platja, un mercat a l’aire lliure, el color del cel, la visió d’un camp d’oliveres o un sofregit, coses que compartim amb tots els pobles de la mediterrània.

Però si alguna cosa és la Mediterrània, és una metàfora, és l’espai del nostre somni, el somni d’una llar comú, un espai integrat on els tres continents es troben: Àfrica, Àsia, Europa; amb esperit de cooperació i enriquiment cultural. Aquest és el millor patrimoni que la regió mediterrània mereix avui: que es destaqui internacionalment com un far que ens il·lumina en l’humanisme, l’art, l’hospitalitat i el progrés